UPyD i Equo (Compromís-Equo en el País Valencià) són les dos noves plataformes polítiques que ha creat l'Estat per a llavar-se la cara en estos moments de crisi econòmica i institucional. Per això les està finançant amb els diners de tots en quantitats brutals, i promocionant-les en aquells mitjans de comunicació que controla directament. Ara que el PSOE i IU (així com els sindicats) patixen un desgast ben important de cara a l'opinió pública (que cada volta veu més clara l'estafa que tenen muntada, amb episodis grotescs com ara la reforma laboral i la vaga general), la funció que tenen UPyD i Equo, com a marques blanques, és arreplegar (cuidar) els vots que ara no pot rebre el PSOE, però que li tornaran d'ací a 4 o 8 anys, com ja hem vist tantes voltes en el cas d'IU, ERC, etc. Si ara el PSOE (i, amb ell, l'Estat) no rep eixos vots a través de les seues marques blanques, potser els haurà perduts per a sempre. Eixos vots no canviaran res, ni podrien fer-ho, i precisament en això consistix el sistema partitocràtic: en mantindre sempre el statu quo (l'estafa dels de sempre, que viuen de nosaltres i ens manen, ara amb unes sigles i ara amb unes altres); això sí, amb una aparença d'alternança de colorets per a tindre'ns entretinguts, crèduls i dòcils.
L'Estat necessita vots en les urnes per a assegurar la seua autoritat, el seu "dret a manar" als ulls de la població. Eixa autoritat es veurà qüestionada si hi han pocs vots, i això és un perill que l'Estat ha d'evitar a qualsevol preu. Quan la suma de l'abstenció, del vot en blanc i del vot nul arriba a ser ben important, fins al punt de superar els vots vàlids (com ha passat en les passades eleccions locals de maig en llocs com ara Barcelona i Guipúscoa), ells tremolen. Literalment. L'estatus de la casta constituïda com a Estat i com a gran capital, la viabilitat del sistema que lideren de cara al futur, es tambaleja. Saben que es va creant una massa social hostil a l'actual sistema de dictadura política i al poder que detenten. Per tant, l'abstenció activa, conscient, és una arma nostra, dels governats, del poble. Una de les que ens queden i que podem usar per a posar en joc el seu poder, el dels qui ens tenen indignats.
Votant al PPSOE i a les seues marques blanques (CiU, UPyD, IU, Equo, PNV, ERC...), estàs votant bipartidisme, és a dir, continuisme. Més del mateix. Estàs donant-li el teu permís personal als qui detenten el poder polític (a la "classe política"), autoritzant-los explícitament per part teua, a fer i desfer com volen, a seguir 4 anys més vivint com a reis, fent-se d'or, enganyant-te i reprimint-te, tractant-nos com a allò que som: súbdits seus. I de moment, encara necessiten el nostre permís per a seguir fent tot això i tenint-nos com a súbdits. Aleshores, ¿per què els el dónes? ¿De deveres vols més del mateix? ¿És que encara no n'hem tingut prou? ¿T'agrada ser un esclau, un estafat, no pintar fava? ¿T'agrada que es riguen de tu i de tots nosaltres mentres ells seguixen medrant i menyspreant-nos?
No votant, no només no estàs votant bipartidisme, sinó que és l'única manera de fer-ho en contra. Mentres els seus mitjans de comunicació ens "suggerixen" que ara votem este coloret o aquell altre, que ara el que "mola" és este o aquell, als súbdits ens toca no obeir, ignorar eixes estafes burdes de conte per a xiquets i fer el boicot a les eleccions no lliures del dia 20. És l'única manera de canviar alguna cosa: votar en contra d'ells i a favor nostre, és a dir, abstindre's. L'únic vot útil per al poble, l'únic vot democràtic, és el vot exercit en l'assemblea. L'única democràcia és l'assemblea. Digam no a l'engany col·lectiu, a l'estafa, a la dictadura, a les eleccions no lliures. No a les plataformes feixistes, estatalistes i militaristes pintades de rosa, de verd o de tutti-frutti. No als criminals i no a les marques blanques dels criminals. No als vividors estafadors. Digam-los no, perquè diem sí a la llibertat.
Fem-los tremolar, debilitem-los, i serem més forts en la batalla següent, que hem de preparar a consciència. Mai més ben dit, perquè la principal és la batalla de la consciència.
